Perquè vestir
amb versos l’ànima
un sol dia oficial,
si el cor em demana
de vegades deu cops
al dia dibuixar ratlles tortes
amb versos
de mà alçada,
lloant la vida
o l’estima,
el silenci
o el no res?
Potser aquell dia
em surt la tristor
i cauen en rodolins
mal trenats llàgrimes
de tots colors
i gust tant salat
com amarg.
Perquè pintar
amb un sol color
qualsevol quadro
a l’abast
si jo només penso
en poder-te estimar,
d’a prop,
de lluny,
amb tu o sol?
Perquè m’han de dir
que avui es oficial
poder-te dir
que vull escriure
pensant en tu?
Perquè no es cada instant
un instant universal
i poder escriure
i viure del vers?
Deixem al menys
que ens diguin
que avui,
el vers es universal.
https://nurialaroca.blogspot.com/2023/03/dia-mundial-de-la-poesia-2023.html
‘
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada