dilluns, 30 de maig del 2022

Marxes cap a on la mar t’espera

 

Marxes cap a on la mar t’espera.

Deixaràs petjades

en la sorra esperant

que un altre jorn,

jo pugui posar-hi el meu peu

dins i fer el mateix camí.

Em deixes avís d’on vas

però no em deixes venir.

Descansaràs dins la cabana

quan el sol ja tard es pongui

per l’horitzó.

Em diràs que penses en mi

i que has notat el meu tacte

quan la mar t’ha besat la pell,

i jo m’ho creuré.

Perquè necessito creure

que es veritat.

T’asseuràs a la porta

i llegiràs paraules deslligades

que et recordaran el poemes

de quan els vaig escriure

en un temps llunyà,

el cor bategava fort

i et tenia més a prop .

Però a la matinada amb el ralentí

de l’albada et mancarà l’escalfor

del meu cos entre els llençols,

encara que hi hagi qui intenti

fer-ho oblidar.

No hi haurà rosada vora la mar

que cobreixi les teves petjades

fins que arribin els meus peus

a solcar els motlles dels teus.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada