dimarts, 31 de maig del 2022

Obro la porta

 

Obro la porta,

el frec de les cortines en la paret,

el so del vent regirant l’habitació,

són els sons que trobo dins.

Petita, només té una taula per a tot,

una cadira i un balancí.

Sota la finestra,

queda l’altar per on passa la vida,

el goixos i els sacrificis,

el pler i el descans,

on de vegades pensant,

penso amb tu i amb el passat,

perquè el present es viu i el futur s’espera.

Tants records sobre el matalàs,

tantes esperances,

tants somnis i tants mals sons.

Tantes vides canviant.

Un univers entre llençols

que ningú endevina,

que ningú imagina.

Qui sap si... algun dia

tornarà a ser el meu univers feliç.

 

https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2022/05/malenconia.html 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada