Deixa’m somiar

Deixa’m somiar

que faig i desfaig

aquells actes

dels quals tan poc

t’agrada parlar-ne amb mi.

Saps que el meu cos

demana

que siguis tu l’actriu

d’aquets actes

de plaer contingut.

Però el teu comportament

en desmereix la seva virtut,

si es que fer-ho d’amagat

i d’escàs pensament

en permet alguna de virtut.

Més enllà dels dits,

estàs absent,

amagada

com el cantó esglaiat

d’un xamfrà antic.

M’amagues als mots amables

que un amant

diu al cau d’orella

del seu estimat,

i em fa patir

aquesta absència continuada.

Com l’absència

del toc que recordo suau

de la teva pell,

i de la calidesa

que com efluvis em sortia

dolçament

del seu contorn.