Enyor de les nit d’estiu
el munt de papallones blanques
que voleien en torn dels fanals
i al temps cauen mortes
al peu metàl·lic
que les ha embogit
una darrera estona.
Així les espurnes
dels teus ulls em fan enlairar
i voltar al seu encontre,
entre el desig de veure’t
una vegada i una altra
fins l’efímera eternitat,
que s’acaba quan exhaust caic
als peus durs
del fracàs i l’oblit.
Trontollen les ales tant amunt
i esgotades les forces
cauen exànimes i moren,
uns d’esgotament,
altres d’amor caduc
i ferit d’absència.
https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2022/05/espurnes.html
Una vegada més, moltes gràcies per aquest poema tan bonic.
ResponEliminaAferradetes, nina.