Em veig cansat,
el color i la manca de cabell
va cantant l'edat del cos
que no de l'esperit.
Em reconec en el mirall
tan vell com jo,
o això em deia la mare
-regal de naixement-.
Pensava que el vidre pintat
guardaria la vella imatge
canviant des d'aquell moment
i que a voluntat
podria destriar a gust
el instant més adient
per íntimament gaudir
a plaer, tot sol.
Però el que veig
es el rebot del que sóc
i encara que canviant
canvia a l'instant,
també, el meu vell mirall.
https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2022/04/estrafent-la-veu.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada