M’aturo davant el roser

 

M’aturo davant el roser,

bord i assilvestrat,

rosegat per erugues

i niu de puó.

M’aturo davant el roser,

trist i solitari,

esquelet vivent

d’altres moments de joia.

M’aturo davant el roser,

i veig el ventre inflat

de la resta seca

d’una vella flor.

M’aturo davant el roser,

l’acarono i es venja

de la impertinència,

un renec,

un dit xuclat,

gust de sang regalimant.

M’aturo davant el roser,

i el veig valent en la derrota,

ferm en la soledat,

viu en la sequera.

M’aturo davant el roser,

i covard segueixo el camí,

mirant de reüll l’agressor

que m’ha alliçonat.

 

https://carmerosanas2.blogspot.com/2022/04/lletres-i-fils-14.html