diumenge, 17 d’abril del 2022

Mans nues i velles

 

Mans nues i velles,

arrugades, venes eixint

sota la pell

com serralades,

camins d'ossos i tendons

músculs forjats

a força d'anys i treballs.

Malaltes, cansades,

però tendres.

Font de carícies

i de vegades grotesques

articulades,

doblegades pel dolor.

Porten escrita una història

que no sabem llegir,

que no volem entendre.

Que lluny queda el nadó

que les va estrenar.

L'infanto de les primeres joguines

entre els dits.

L'adolescent estrenant la pell

del primer amor.

Lles mans iniciàtiques d'una feina

plena d'il·lusió.

Les que crearen la família

que ha anat creixent i volant

escampant-se en un mon global.

Les mans de gaiates amigues,

Aixades d'horts jubilats

que mostren les velles ferides.

Mans que pinten i cusen

que fan i desfan,

però sense oblidar mai,

les mans que sempre estimen.

 

https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2022/06/mans.html 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada