diumenge, 10 de juny del 2018

Un nova nit es pinta


Un nova nit es pinta,
amb els colors de la solitud,
els records d'altres nits
fan d'estels que m'il·luminen un xic,
cada cop que plorosos,
els ulls miren les imatges de paper
que m'envolten penjant
per les parets nues.
Vas marxar
i callada retornes
els cants d'un cor dolgut.
Et vaig dir amb el so del cos
que t'estimava,
mentre les carícies anaven lliscant
fins un terra fred
com els petons que m'arribaven.
On són els batecs
que canviaven de cos
mentre ens coneixíem.
Es desfan els instants
que tinc per davant sense
sentir-te a la vora,
s'acosten cada cop
més lentes les matinades,
mes lentes i mes silents.
On son els batecs
que ens varem prometre,
entre mirades
que deslligaven equívocs
de futurs  inimaginables.
Em pregunta el cor
perquè continua bategants glops
que s'eixuguen en sortir
per veure que no hi ets,
i viure sense il·lusions
mes enllà dels somnis
que mai es faran realitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada