Un nova nit es pinta

Un nova nit es pinta,

amb els colors de la solitud,

els records d'altres nits

fan d'estels que m'il·luminen un xic,

cada cop que plorosos,

els ulls miren les imatges de paper

que m'envolten penjant

per les parets nues.

Vas marxar

i callada retornes

els cants d'un cor dolgut.

Et vaig dir amb el so del cos

que t'estimava,

mentre les carícies anaven lliscant

fins un terra fred

com els petons que m'arribaven.

On són els batecs

que canviaven de cos

mentre ens coneixíem.

Es desfan els instants

que tinc per davant sense

sentir-te a la vora,

s'acosten cada cop

més lentes les matinades,

mes lentes i mes silents.

On son els batecs

que ens varem prometre,

entre mirades

que deslligaven equívocs

de futurs  inimaginables.

Em pregunta el cor

perquè continua bategants glops

que s'eixuguen en sortir

per veure que no hi ets,

i viure sense il·lusions

mes enllà dels somnis

que mai es faran realitat.