Estima'm

Estima'm,

que no se que pensar.

T'estimo poc a poc des de lluny,

com costa viure una vida

que no se sap com acaba.

Estima'm pels mots

que et vaig dir cada nit

quan m'ensenyaves a estimar.

T'estimo pels petons

que deixaven petjades fins al cor

en la pell nua del nostre cos comú.

Estima'm per les nits

que callaves un t'estimo

que volien dir els ulls clucs

de tantes foscors compartides.

T'estimo a pesar dels silencis

i l'espai que tants cops ens separen.

Estima'm a pesar dels altres llavis

pels quals et deixes estimar.

T'estimo amb la sang dels meus versos,

i la llum dels estels

que no volen morir en sortir l'albada.

T'estimo per les estones

que et tinc callada

esperant l'única paraula

que mai m'has dit.

T'estimo per la pell nua

on aprengué geografia.

T'estimo per la història

de la teva mirada

que mai m'explicaràs.

T'estimo sense demanar més silencis.

T'estimo esperant els petons

que arriben en retràs.

T'estimo esperant recordar

el tacte de la pell

que  s'amagà una tarda d'un estiu llunyà.

Estima'm encara que no sigui veritat

o estiguis pensant en un altre cor

que et faci bategar il·lusionada.

Estima'm pensant

que sempre t'estimat sabent

que t'escapaves amb el darrer mot furtiu.