dissabte, 2 de desembre del 2017

No pot ser!



No pot ser!
Deixeu-m'ho així.
Quiet.
Callat.
Tot a l'abast,
tot escapolit.
No pot ser!
Ara, no pot ser!
Repeteixes molt fluixet.
I de la total frustració,
guardo per sempre
un Ara...
que des de la llunyania
d'aquella nit d'estiu,
se, que serà només
el teu testament.
Un record.
Un bes desfet.
Un cos de boira
en nit d'estiu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada