No
pot ser!
Deixeu-m'ho
així.
Quiet.
Callat.
Tot
a l'abast,
tot
escapolit.
No
pot ser!
Ara,
no pot ser!
Repeteixes
molt fluixet.
I
de la total frustració,
guardo
per sempre
un
Ara...
que
des de la llunyania
d'aquella
nit d'estiu,
se,
que serà només
el
teu testament.
Un
record.
Un
bes desfet.
Un
cos de boira
en
nit d'estiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada