diumenge, 3 de desembre del 2017

Es trencà l'amulet



Es trencà l'amulet
i cadascú se'n va dur
un tros
en aquell adéu tant curt
i tant llunyà.
Un es va quedar
a la vora del riu
i l'altre va marxar
seguint la corrent
aigües avall.
S'enfosqui la vida
i els anys van anant passant
entre boires,
solanes i núvols de pluja fina.
Cercles que es feien espirals
tancant-se
estrenyent els records
fantasmes del passat
que l'aigua va anar fonent
com els papers dels versos
tirats des de la riba,
roja de la hora baixa
que pregonava
la nit que ens venia a envoltar.
Amiga, ja no t'he tornat a veure més.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada