Es
trencà l'amulet
i
cadascú se'n va dur
un
tros
en
aquell adéu tant curt
i
tant llunyà.
Un
es va quedar
a
la vora del riu
i
l'altre va marxar
seguint
la corrent
aigües
avall.
S'enfosqui
la vida
i
els anys van anant passant
entre
boires,
solanes
i núvols de pluja fina.
Cercles
que es feien espirals
tancant-se
estrenyent
els records
fantasmes
del passat
que
l'aigua va anar fonent
com
els papers dels versos
tirats
des de la riba,
roja
de la hora baixa
que
pregonava
la
nit que ens venia a envoltar.
Amiga,
ja no t'he tornat a veure més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada