dilluns, 4 de desembre del 2017

Dinem cada jorn plegats



Dinem cada jorn plegats
en racons senars.
Tu amb veus amigues,
jo amb la meva soledat.
Arribes sola, més aviat,
jo darrere
em poso arraconat.
Arriben les companyes
i jo observo
des d'un mon distant.
Veig encara
la jove cara
d'aquella jove
de fa uns anys.
Parleu con sempre
amb mots distants
i com qui no...
em deixeu escoltar,
he sabut d'amors i desamors,
de joies i silencis,
de mons ensorrats
i jorns enjogassats.
Has teixit ta vida
com un davantal
de restaurant,
entre rebudes i comiats
copes plenes i plats buits.
Sospirs que es desfan
i mirades més enllà,
però sempre,
gairebé sempre,
jo callat,
he estat al teu costat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada