dimarts, 5 de desembre del 2017

On aniré company



On aniré company,
fins ara,
de tantes estones
perdudes?
quants gots
hem buidat tu i jo?

Company,
se'ns clou el racó
on la vida
ha passat
embolcallada de llençols
i mantes amb olor d'hospital.
Hem gastat els dies
agafant ben fort
copes i gots
que hem buidat
amb la peresa
de qui ho té tot perdut.
Les tasses
han viatjat del taulell
a la taula nostra
del racó amagat
i fet de nou
el trist viatge
del retorn.
Un retorn
que per nosaltres
s'ha acabat.
D'ara endavant
serem esperits lliures
que algun jorn
potser ens farà retrobar.
Son moments de comiat.
Vivències que no podrem
guardar,
si més no, en l'oblit
controlat
dels records
que la nostra edat
ens permet
de tant en tant
retrobar.
Company,
d'hores de soledat,
de silencis amagats,
entrepans que volaven
desconsolats
fins estómacs
afamats, de joies
i estones d'escalfors,
de paraules repartides
entre anades i tornades,
abillant taules
òrfenes de convidats,
des d'ara
el nostre mon
serà un desert,
amb la memòria
permanent
de tots aquells moments
que ja no tornaran a ser.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada