divendres, 1 de desembre del 2017

La tarda va caient



La tarda va caient
i el sol
no ha volgut sortit.
El cel cobert
de núvol
invita una pluja
inexistent
una munió de gent
passa pel voltant
i una orquestra de sons
s'empeny  a distreure'm.
Però el cap
s'omple de revolts
que el duen vers tu.
Camins de silencis
i vetllades solitàries.
De lletres versades
en foscors incertes
m'has promès
un inacabable bes,
una cerca de redescobriment,
de retornar
un flaire mai oblidat
una mirada perduda
un instant fugisser
escàpol
vull fer del somni
un acte inacabable
i de la carícia
un plaer infinit,
del mot,
un joc etern
i restar amb tu
per sempre més.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada