Voles per damunt

Voles per damunt

les ones de la mar,

amb la força d'un cos

que un dia m'oferies

amb la il·lusió enamorada

del moment,

per gaudir del toc suau

de la pell,

lluent al sol

amb la salabror

de l'esforç

que cau a l'aigua

a cada boga.

Endevino el cos

sota la pell

de plàstic del club,

mentre corres

per la vora de la platja.

Mentre t'allunyes

a pas constant,

em venen a cops

els instants

d'abans tots sols,

jugant a la solitària sorra,

sota els ulls vigilants

d'una lluna creixent,

amb el flaix llunyà

d'un llamp encuriosit,

tant lluny,

que s'amaga el so

del tro per no molestar.

Nuo com qui no

uns sostenidors fluixos,

quan l'albada

comença a llevar-se

rere uns núvols

que de xic en xic volen matinar.

Ens deixem

com a comiat un petó als llavis,

dolç,

lent,

amb la tendresa del moment,

d'un comiat que ja es vesteix,

com si fos per sempre,

i t'acarono el rostre

com si fos el marc

d'una imatge perenne

que es fitxa en el record,

l'única prova

que aquella nit va existir.