dimecres, 2 d’agost del 2017

He somiat



He somiat,
ser eteri
i volar al teu costat,
depositar-me
dins del teu cos
i fer-nos
per moments
un de sol,
gaudint-ne
tota la nit.
Petons
deixant petjada
a la teva pell
passada la mitja nit,
amb la lluna mirant,
i fer-nos la ullada
de cels mig sobtats.
Lluny de la mar
que ens va fer conèixer,
la primera felicitat,
i que després
ens la va prendre
de bat a bat.
He somiat tants somnis
per poder-te estimar,
que no em dol
rebre la nit estirat tot sol
al llit per poder-te abraçar
amb el regust salat
de les gotes
que rellisquen
galtes avall.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada