A la vora del riu,
a l'altre costat
on la plana creix
i vol ser turó,
un matí primerenc
omple de color la costa,
florint els arbres
que han estat dormint
entre llençols de boira
i glaçons de gebre
com un batut
per encetar
una primavera
que neix poc a poc
amb rajos d'un sol tebi,
i mantell de núvols
que van i venen
dansant
des de les crestes
del Montsant.
Com papallones fetes de fil
van caient les flors
després de la constant visita
d'abelles belles,
pol·linitzadors insectes,
per fer del mantell rosat
una taula
parada
de fruites que van creixent.
Arriben flaires
de l'altra vora del riu,
que fan somiar
amb vespres d'estiu
gaudint plens de joia
del descans,
entre amics i ressò de cants,
esperant de la nit,
la fresca que el riu duu silent
sota la blanca mirada
d'una lluna endormiscada.
petitesesroser.blogspot.com.es/2017/03/els-aitona-paisatge-brodat-amb-fils.htm
Una descripció preciosa de com va evolucionant el paisatge...M'ha fet molta il·lusió trobar-me citada aquí, però veig que surt el blog però el post no...Potser perquè l'ordre de les paraules del petit poema no és el mateix, o potser hauries de posar el títol del post...De totes maneres , moltes gràcies.
ResponEliminaPetonets.