S'apaga
la llum fora la finestra,
quan
dins s'encén.
Es
tanquen finestrals
i
les cortines
agafen
les escletxes
dels
darrers rajos
que
es volen escapar.
Dins
cerquen els dits les carícies
que
es guarden,
i
els llavis impacients
dibuixen
contorns de pell.
Es
tant sols un temps robat,
que
es guarda
en
el cor absent,
paraules
de so aspre
que
cauen amb retòrica
d'amants
vells.
I
tot i així,
no
hi ha flor tan bella,
ni
olor tan profund
que
quant hi ets tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada