Desgrana justament el temps

Desgrana justament el temps

com engrunes els instants,

mentre cauen

sobre el taulell

les minses monedes

per pagar el llit.

Entren els amants

mig a fosques,

evitant més llum

que un vespre

encetant la foscor.

Cauen peces

de roba al terra

i àvids petons al cos,

com si el món s'acabés,

com si el dia fos

el darrer jorn.

Però els cossos

són flàccids

i els anys molts,

la passió dels enamorats

és més comèdia

que acció,

però l'amor

és de debò.

Ajornen ímpetus

per a temps pretèrits

que ja no tornaran,

i juguen al joc de l'amor,

a la velocitat del cargol.

Descobreixen

entre velles arrugues,

retalls de l'afecte

d'un ahir

que mai acabarà,

d'un avui

que mai s'encetarà,

d'un demà

que sempre fuig.

Desgrana el temps

com engrunes els records

i resten només

les salabrors romanents

d'aquell moment

on l'adéu fou silent

i les llàgrimes,

encara ara,

furtives