divendres, 3 de febrer del 2017

L'ombra és ma pell



L'ombra és ma pell,
i el silenci el meu alè,
sota l'ala d'un barret
vigilo el teu present.
Amagat entre porxos vells,
com un bergant qualsevol,
espero trobar-te
en un revolt
i fer del teu cos
el meu amagatall.
En marxar l'amic oficial,
cerco les escales i m'enduc
el premi d'una abraçada
tenaç.
La joia del moment,
les carícies de la pell,
les paraules
entre el fum del cigarret,
i el dringar de gots vells
carregats d'encenalls
de licor pudent.
Mercenaris de l'engany
vividors del moment,
lladres de sentiments
que juguen sabent
que és perdre.
Llençol de fil,
de cotó, de setí,
llençols per fugir
d'un amor,
d'un destí.
http://locurasdelpensamiento.blogspot.com.es/2017/02/anarquia.html

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada