De bon matí

De bon matí

m’esperes

amb un petó

a la punta

dels llavis amagat

entre el somriure

primerenc.

Salutacions

i començar

a fer la feina,

s’escapa una mà

a l’espatlla,

un acudit,

i un frec de braços

que carrega l’habitació

d’electricitat estàtica.

I el món segueix caminat

aliè a aquest sentiment

que tant sols tu saps

que existeix.

Et veig jove,

quan jo caduc,

vaig fent el darrer t

ros del camí,

gaudeixo d’aquestes giragonses

de papallona,

pol·linitzant la fertilitat

del meu cos,

vigoritzant un cor

envellit i malalt.

I em faig el distret

als dards

que m’envia

un petit deu de l’amor,

però hi ha un racó

on somiar és possible,

i somio els petons

que cada matí es perden,

i les carícies

que passen de llarg,

l’escalfor tebi

d‘un cos ensenyant-me,

recordant de nou

els frecs de dos cossos,

però són només

els somnis perduts

d’un vell caduc.