diumenge, 29 de gener del 2017

De bon matí



De bon matí
m’esperes
amb un petó
a la punta
dels llavis amagat
entre el somriure
primerenc.
Salutacions
i començar
a fer la feina,
s’escapa una mà
a l’espatlla,
un acudit,
i un frec de braços
que carrega l’habitació
d’electricitat estàtica.
I el món segueix caminat
aliè a aquest sentiment
que tant sols tu saps
que existeix.
Et veig jove,
quan jo caduc,
vaig fent el darrer t
ros del camí,
gaudeixo d’aquestes giragonses
de papallona,
pol·linitzant la fertilitat
del meu cos,
vigoritzant un cor
envellit i malalt.
I em faig el distret
als dards
que m’envia
un petit deu de l’amor,
però hi ha un racó
on somiar és possible,
i somio els petons
que cada matí es perden,
i les carícies
que passen de llarg,
l’escalfor tebi
d‘un cos ensenyant-me,
recordant de nou
els frecs de dos cossos,
però són només
els somnis perduts
d’un vell caduc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada