Ets
bella amor,
ho
veig amb els ulls del cor,
la
cara s’omple
de
rierols secs
que
s’estoven
amb
somriures i carícies
dels
meus nerviüts dits,
com
sarments castigats
pel
temps.
Ets
bella amor,
ho
veig amb els ulls del cor,
passes
caminades
amb
la cura
del
coneixement conreat
amb
el pas de núvols i boires,
de
vents i solanes,
flors
que s’obren i esclaten
en
balls de colors
i
arbres que es queden nus.
Ets
bella amor,
ho
veig amb els ulls del cor,
d’ànima
serena,
de
paraules pausades,
de
mirar flonjo
i
saber escoltar
els
mots del silenci,
la
manta de la nit freda,
el
ventall de la tarda fogosa,
el
got d’aigua fresca,
l’escalfor
d’una sopa calenta,
la
companya ideal
de
tants instants universals,.
Ets
bella amor,
ho
veig amb els ulls del cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada