Cantes
al fons
del
petit escenari
d'un
vell bar,
el
fum es omnipresent
i
la llum sembla apagar-se
poc
a poc,
ressona
el cant
amb
la veu rogallosa
que
els anys
i
l'alcohol han anat adobant.
El
vestit negre
amb
un tall fins el maluc,
ressalta
la figura fina,
però
tothom escolta la veu
que
conta la història
d'un
amor com el nostre.
Vora
la mà,
un
got mig buit,
espera
el següent glop
entre
cada una
de
les estrofes
d'aquella
vella cançó.
La
vida passa
com
els bells versos cantats.
De
nou demà tornaré
a
escoltar les cançons
que
pesadament
surten
de la boca
i
del cor
repassant
un altre cop
la
nostra historia
d'amor
absent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada