Sona
la música dansant
pels
quatre racons,
i
s'engrandeix
l'ànima
del poeta
del
so
en
sa soledat atordidora.
Qui
li encomana la vida
amb
son mirar dolç,
deixa
temps enllà
d'oferir-li
la vida
i
amb la veu delicada
de
l'arpa,
recorda,
els
mots de la bella
que
ara li parla
amb
la foscor
de
l'absència.
Quin
bell somni,
si
en sa certa realitat
no
fos a l'inversa,
i
la música dansant,
no
fos música erma,
que
l'oblit de l'amor
ha
mort, el so de la festa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada