No
veig fugida més bella,
que
la dels mots
que
em venen
de
vostra boca
a
descansar en la pròpia oïda.
No
veig fugida més bella,
que
la del llum del vespre
que
vostra figura difumina
i
em guarda
com
somni la teranyina.
No
veig fugida més bella,
que
del mirall
retorn
de la vostra vista
i
en silenci
reposar
en la mirada
de
qui vos estima.
No
veig fugida més bella,
que
en perdre vostre amor,
senyora,
vestir
en dolços mots
la
nuesa
de
la vostra absència.
No
veig fugida més bella,
senyora,
que
la vostra fugida,
amor
silent
que
es clou
com
ulls en la foscor.
No
veig amor,
fugida
més bella...
No veig fugida més bella,
ResponEliminaque en perdre vostre amor,
senyora,
vestir en dolços mots
la nuesa
de la vostra absència.
Aquest fragment m'embadaleix!