Premo fort el cos en mi mateix

Premo fort el cos en mi mateix,

agafant entre els racons plegats

els darrers instants

que s’escapoleixen

com els oblits malalts,

com la vida

que s’escapa

en cada estossegada.  

Premo la feblesa uniforme

del cos i del cap

mentrestant

com les ones

que no paren

em sacseja la vida

en continues anades i tornades.

M’embolcallo els braços

com fuets sagnants

escalfant la freda pell

que es va descolorint.

I abans que es perdin

també, els mots que em vas dir,

repeteixo mantra a mantra

cadascun dels sons,

cada cop més feble,

cada vegada més curts,

cada repetició més allunyada,

fins que a la fi

no quedi res més que la pell

grisa de l’ahir.

http://jmtibau.blogspot.com.es/2016/02/em-recullo.html