T’hauria de dir adéu però no vull

 

T’hauria de dir adéu però no vull,

prefereixo mortificar el cos

i l’ànima per tot allò que no t’he dat.

Per aquells petons

que esperaves i no arribaven.

Per les carícies

que t’havien de fregar el cos nu

i encara esperes l’escalfor.

Per aquells actes d’amor

promesos en llits càlid i finestres obertes,

en gespes verdes

amb ocells piulant en branques properes,

en racons amagats

que ens farien semblar amants perseguits.

Però per damunt de tot

per les paraules que mai t’he dit

i sabies de memòria,

per les mans prement-se

en passejos que mai vam fer.

Tota una vida perduda

en esperes lànguides

que mai arribaven,

anant comptant les trobades per dècades,

els moments asseguts per lustres.

Tota una vida que t’he pres potser inconscient,

potser per no saber gestionar el meu amor per tu.

Potser per confondre prioritats mal enteses.

Potser per manca de valentia per lluitar per tu.

T’hauria de dir adéu però no vull,

em moriré amb aquest pecat

a les palmes de les mans,

esperant un perdó que m’arribarà tard.

T’hauria de dir adéu però no vull.

Se que t’hauria d’haver fet més feliç

i omplir-te els dies de joia i descans,

de donar-te una espatlla on reposar

i poder parlar fluixet, pera a nosaltres sols,

sense ningú a la vora, tu, jo i els nostres cors.

T’hauria de dir adéu però no vull, no puc.

Decideixo compartir la resta amb tu.

Els impossibles.

El que tenim a l’abast.

El més proper i l’allunyat.

Els silencis, ara si a la teva vora.

El so dels versos que em llegeixes

i a cops ens fan plorar.

Prémer de nou la mà.

Anar afluixant fins quedar adormits una eternitat.

T’hauria de dir adéu però no vull.

Entens que et necessito per viure i per morir,

per ser qui sóc i que hauria volgut ser,

però sempre al teu costat, caminant junts,

descansant plegats i mirar-nos

amb aquesta mirada clara

que ens va fer enamorar,

fonda com un mar que ens banya els peus,

com uns cabells onejant al vent el jorn

que et vaig conèixer i vas entrar per no marxar.

T’hauria de dir adéu però no vull,

sempre estaré allí on el teu cor tingui el niu

i tu pensis en mi.

T’hauria de dir adéu però no vull...