divendres, 5 de juny del 2015

Tinc els peus

 

Tinc els peus

plens de la cendra

de les paraules

que mai llegiràs

i que mai

repetiré davant teu.

Paraules que volien ser versos

escrites en el full blau

d’un cel llunyà.

Paraules perdudes

que mai ningú escoltarà.

Tinc els peus

de color cendra,

gairebé com l’anima

de plorar les coses

que no poden ser.

He cremat tants versos

que la lluna es veia roja

del color de les flames.

He deixat blocs morir,

quedant solament l’espiral

que unia els efímers escrits.

T’he promès mil vegades

ofegar-te en l’oblit

i plorar només la meva pèrdua,

i mil vedades ho he fet,

i mil vegades he estat vençut

pel teu record.

Ara bufa una brisa

i va escampant pels voltants

el fruit cremat

dels meus pensaments

i la resta del meu cor ferit.

No sé quines promeses

més incompliré.

No sé quants versos

més cremaré.

No se quantes nits ploraré

a la lluna l’absència

dels teus dits,

el so de les paraules

que mai em vas dir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada