Perdó per pensar
en la teva pell color
de capvespre vermell
amb tonsura de préssec.
Amb els mugró nets
a llepades de saliva,
com la resta del teu cos,
mentre tinc entre els dits
premuts altres mugrons
d’una pell de color
de lluna plena
amb tonsura fina del cotó.
Perdó per pensar en tu,
quan el plaer em puja
com un glop a la gola
i vol escapar-se saltant
a l’aire fent un crit exultant.
Perdó per somiar
el teu cos cada nit,
quan és un altre
el que tinc al costat
acaronant dolçament.
Mai acabaré
de demanar-te perdó,
per tantes infidelitats
on m’aboques
per la teva absència,
o per la teva fredor,
amb tonsura de marbre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada