diumenge, 15 de febrer del 2015

Perdó per pensar

 

Perdó per pensar

en la teva pell color

de capvespre vermell

amb tonsura de préssec.

Amb els mugró nets

a llepades de saliva,

com la resta del teu cos,

mentre tinc entre els dits

premuts altres mugrons

d’una pell de color

de lluna plena

amb tonsura fina del cotó.

Perdó per pensar en tu,

quan el plaer em puja

com un glop a la gola

i vol escapar-se saltant

a l’aire fent un crit exultant.

Perdó per somiar

el teu cos cada nit,

quan és un altre

el que tinc al costat

acaronant dolçament.

Mai acabaré

de demanar-te perdó,

per tantes infidelitats

on m’aboques

per la teva absència,

o per la teva fredor,

amb tonsura de marbre.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada