Recordo d’aquells temps
el volum dels pits
entre les meves mans
jugant els mugrons
amb els meus dits.
Érem amics
d’estones perdudes
i de moments callats
mentre jugàvem
a ser els perversos
que mai seriem,
perquè només
sabíem estimar.
Ballàvem nus
la música
que la vida
ens deixava escoltar
i estimàvem
a qui no podíem
deixar marxar.
Recordo d’aquells temps
el volum dels pits
i la silueta del cos
suant junt al meu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada