He retallat un trosset de l'ahir
i l'he posat rere un vidre.
El record em pinta la Sara,
Marisol, tu i jo.
El sol d'un incipient estiu
escalfa el terrat del teu pis,
i el verd del teu mono
crida l'atenció del meu mirar.
La brisa que bufa al muntell
de l'edifici ens esvalota
a tots els cabells
menys els teus,
tallats curts
ben lluny d'aquella melena rosa
que tant em va encisar.
Aquell vespre em va portar
una nit càlida i tranquil·la,
un joc complert de petons
i un seguit de dolces carícies.
Un incís previ del futur devenir,
quelcom que em portaria
molta tristor
i molta absència,
Només queda
el record del que fou
el retall d'un trosset de l'ahir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada