Li deia el nom
entre petons
i mossegades
suaus als mugrons.
Estesa sobre el llençol,
nua, descansant.
La mirava des del costat
descobrint de nou
la seva bellesa madura,
Com en un plànol
on volia arribar de nou
al tresor amagat.
Des de les fosques
recordava a ulls clucs,
la visió del seu cos descobert.
Dos monticles en baixar
del bosc desbatallat,
una plana límpida
amb una depressió central
acabada en un petit pou
on acabaven deixant el desitjos.
Una baixant
amb petit matolls rinxolats
que amagaven en el seu centre
l'entrada al palau del plaer.
El lloc on s'amagava
el més gran tresor.
Mes enllà i per despistar
dues penínsules
separades per un abisme
que bevia del mateix centre
dels matolls rinxolats.
En la part central
d'aquell bosc ja nomenat,
Hi havia una sèrie d'elements
creats per distreure i perdre't
en la recerca.
un petit i punxegut penya-segat
amb dues obertures dissuasòries
per trobar més avall
una cova amb un monstre
presoner
que t'incitava a la lluita,
i amb unes parets carnoses
a la vora de l'entrada,
on podies ser un nou Ulisses
i caure torturat per aquelles sirenes
que t'anaven xuclant
poc a poc.
Recordava, el llarg camí
realitzat per trobar
l'obscur amagatall
i gaudir del que hi havia dins.
En fer-ho vaig pensar amb tu,
Si algun dia podria
també trobar el teu tresor
i gaudir del plaer
de la troballa.
Li deia el nom
entre petons
i mossegades
suaus als mugrons.
I car em sortí
el joc,
ja que vaig
jugar tota la nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada