dimarts, 3 de febrer del 2015

Li deia el nom

 

Li deia el nom

entre petons

i mossegades

suaus als mugrons.

Estesa sobre el llençol,

nua, descansant.

La mirava des del costat

descobrint de nou

la seva bellesa madura,

Com en un plànol

on volia arribar de nou

al tresor amagat.

Des de les fosques

recordava a ulls clucs,

la visió del seu cos descobert.

Dos monticles en baixar

del bosc desbatallat,

una plana límpida

amb una depressió central

acabada en un petit pou

on acabaven deixant el desitjos.

Una baixant

amb petit matolls rinxolats

que amagaven en el seu centre

l'entrada al palau del plaer.

El lloc on s'amagava

el més gran tresor.

Mes enllà i per despistar

dues penínsules

separades per un abisme

que bevia del mateix centre

dels matolls rinxolats.

En la part central

d'aquell bosc ja nomenat,

Hi havia una sèrie d'elements

creats per distreure i perdre't

en la recerca.

un petit i punxegut penya-segat

amb dues obertures dissuasòries

per trobar més avall

una cova amb un monstre

presoner

que t'incitava a la lluita,

i amb unes parets carnoses

a la vora de l'entrada,

on podies ser un nou Ulisses

i caure torturat per aquelles sirenes

que t'anaven xuclant

poc a poc.

 

Recordava, el llarg camí

realitzat per trobar

l'obscur amagatall

i gaudir del que hi havia dins.

En fer-ho vaig pensar amb tu,

Si algun dia podria

també trobar el teu tresor

i gaudir del plaer

de la troballa.

 

Li deia el nom

entre petons

i mossegades

suaus als mugrons.

I car em sortí

el joc,

ja que vaig

jugar tota la nit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada