dijous, 5 de febrer del 2015

Deixes la mà

 

Deixes la mà

sobre els meus dits

just abans de marxar.

Gires el cap

i amb silenci,

em fas partícip

d’un òscul

del qual en sóc

el marmessor.

És part de l’herència

que rebré

abans de partir.

Em eixes marxar,

sense cap promesa

de retorn,

sense paraules

de continuïtat.

Tot és un xic massa fred,

com si jo ja no fos

aquell a qui tant

deies estimar.

Em dons la meva part

de la recompensa

per haver-te estimat,

com mai ho havia fet.

I amb un silenci pesant

emprenc pas a pas

el camí del defenestrat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada