dilluns, 5 de gener del 2015

Si m’haguessis escoltat

Si m’haguessis escoltat,

si les meves paraules haguessin

tingut el valor que tenien per a mi.

Si les carícies i els petons parlessin

el mateix llenguatge,

si els signes de les mans

diguessin pels dos el mateix.

Si les nostres mirades es trobessin

sense ser esquives,

si el meu alè entrés dins teu,

i el teu fes el mateix, amb mi.

Si les nit de lluna plena

tinguessin el mateix significat

per a tots dos.

Si la pluja d’estiu ens mullés

als dos igual.

Si tot el que ens envolta,

fos nostre a parts iguales.

Si respirar no fos lo més important

quan restéssim junts.

Potser si es complissin

tots aquests condicionants,

potser el comiat

no hagués estat tant trist,

o potser no hi hagués

hagut comiat,

i els petons seguirien

sent tórtores volant,

fidels per sempre més.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada