dilluns, 20 de gener del 2014

Avui hem parlat



Avui hem parlat,
i mentre els nostres sons
s’entrecreuaven,
els meus ulls
descobrien lletres
que volien ser mots,
i els mateixos mots
em cridaven
per ser versos,
tot això en cada un
dels porus
de la teva pell.
Versos
que callats
cauen a pes
gola avall,
buscant el camí ràpid
del cor,
la mateixa gola
que es tanca
d’angoixa
i m’impedeix
respirar el teu alè
quan ens acomiadem.
Els mateixos ulls
que et demanen
un darrer bes,
un petó deixat
a l’aire fred
d’un dilluns qualsevol,
com avui mateix.
Em queden
per davant
les llargues hores
d’un neguit
que em porta
a vetllar les fulles
dels meus escrits
quan s’escampen
entre les parets nues
del meu desencís.
Vull reviure amb tu
el somni d’aquell passat
que mai serà tant llunyà
com per oblidar-lo,
i que tants cops
t’he parlat
per tornar-lo a somiar.
Però, com sempre repeteixes:
“Ara no, que estic tova” .
I de nou em vesteixo,
amb el mateix hàbit
d’una soledat
cada cop més dura.
http://desdeminoray.blogspot.com.es/2014/01/siempre-seras-el-verso-inacabado.html

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada