Amb
els ulls perduts
dins
la boirina del mirall,
volava
rere el pensament
que
el duia lluny.
com
si fora un cos estrany al seu,
com
si d'un clon es tractés,
seguia
la imatge
com
desconegut transeünt
casualment present.
Volia
dir-li tantes coses
amb
aquells llavis
cansats
i secs.
Volia
oferir tantes carícies
amb
les mans
velles
i crivellades.
Volia
donar el consol
de
tantes soledats compartides
amb
els mots atrotinats
de
tant repetir-se.
Amb
els ulls perduts
dins
la boirina del mirall,
volava
rere el pensament
que
el duia lluny.
El
somni de l'antic mirall
s'havia
trencat tants cops,
que
ara,
també
eren marcits
els
petons deixats
a
la vora de la calaixera,
d'aquelles
abraçades
que
ara s'ornamentaven
com
abrics dels penjadors,
de
tantes estones
perdudes
i cremades
pel
foc de la quotidiana indiferència,
havien
deixat de ser la poma del paradís,
per
ser solament una poma més
de
la fruitera del menjador.
Volia
sobretot
tornar
enrere i viure la vida
que
s'havia mort
entre
els silencis petits
del
seu amor.
http://escondidodiario.blogspot.com.es/2014/01/sonando-sin-despertar.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada