Aquell vell cotxe atrotinat

Aquell vell cotxe atrotinat

ens va deixar jugar

amb la nostra ànima

d’enamorats

en la foscor de la tarda,

mentre descobríem

els plecs de les robes

que dúiem botonades.

Com far en la nit m’atreien

els pits juganers

mentre descosien els instants

que mancaven

 per marxar

l’un lluny de l’altre

després del joc d’estimar.

Que no donaríem

per retrobar-nos

en aquell vell cotxe atrotinat,

i pintar-nos per dins

amb colors de llavis besant.

S’acaben els instants del passat

i s’enceta tant sols

un instant de present,

mentre creiem tenir

tots els instants del futur

guardant en el maleter

del vell cotxe atrotinat.

Et vaig descobrir dona,

em vas descobrir foll d’amor

pel teu amor

que m’arribava

amb els conta gotes

dels petons.

Et vaig descobrir dona

en aquell vell cotxe atrotinat,

petit palau

on conegué el plaer d’estimar.