Cada matí amor

Cada matí amor,

quan la nit

encara pinta fosc,

miro el petit calaix fosc,

on fins ara

guardava els mots

que fets sons

s’encreuaven,

i com un màgic mirall

miro al fons i et veig,

amb somriure clar,

de pell brillant

i preparant els solcs

que el temps

et va plantant,

i veig en els ulls

el bri de claror

que em cerca de lluny,

l’ona de pèl

que amb els dits

et voldria retirar.

Cada matí,

amb el baf càlid

que surt al fred aire

del passeig matiner,

com si fos un bes,

com si em tornés

un petó.

Jo et veig,

per tu un record

en sóc.

Cada matí,

quan la nit

encara pinta fosc,

miro el petit calaix fosc,

i d’entre tants perquès

tant sols em surt

un sol desig.

Si fossis un poema

Si fossis un poema,

voldria ser un vers

en el seu si.

Si fossis un llapis,

voldria ser el traç

del seu camí.

Si fossis un llibre,

voldria llegir-te

des de dins.

Si fossis Joan Brossa

t’estudiaria

des del silenci.

Si fossis un arbre,

t’escriuria un poema

amb el vell llapis,

dins d’un llibre

de Joan Brossa.

Si fossis una flor,

si fossis una flor...

que bella que seria.

Si fossis una llavor,

et sembraria,

i en créixer,

el llegiria el poema escrit

a llapis al llibre

d’en Joan Brossa.

Si fossis l’univers,

jo mai t’acabaria...

http://encadaversquehasentes.blogspot.com/2014/01/brossa95-95e-aniversari-joan-brossa-joc.html

I jo et responc amic

I jo et responc amic

que d’aquest mot

que tu en dius llibertat,

n’he fet per tots senyera

i amb cada lletra

m’he cosit al cor

per fer-ne pal

i dur-la ben alt.

I jo et demano amic,

que d’aquest mot

que tu en dius llibertat,

que aixequis,

si jo caic,

cada lletra, cada pal,

perquè no s’enfonsi

la nostra llibertat.

http://elboscdelsomnis.blogspot.com.es/2014/01/llibertat.html

I jo vaig somiar

I jo vaig somiar

que les paraules

eren paraules

i se les podia escoltar,

i entre els somnis

que entren i ballen,

somio poder

tornar a somiar,

que les paraules

que dic

me les vulguis escoltar.

Pobre somiador il·lús,

que creu

que les paraules tenen pes,

si ni tant sols

a mi me les deixen escoltar.

I quan el vespre cau rendit

per tantes paraules perdudes,

i van sons rajos dormint

en llit d’horitzó ponen,

vull dormir també

per de nou somiar,

que el meu llençol

s’ha fet de tristesa

i el matalàs on repòs

és de vella esperança.

I jo vaig somiar

que les paraules

eren paraules

i tothom les volia escoltar. 

http://extremeoencatalua.blogspot.com.es/2014/01/sueno.html

Ara que al jardí

Ara que al jardí

se li ha marcit

el pom de flors,

ara que l’aire

bufa fred

i sota el pi

trepitjo la catifa

de fulles mortes.

Ara que el cep

s’ha quedat nu

i el llorer es mostra altiu

amb el seu verd lluent.

Ara que la gespa

pinta ocres

i dels rosers

només queden les espines.

Ara que la boira

em deixa

el seu llençol blanquinós

per pintar a sobre

amb colors de records,

aquells instants solitaris

que vàrem passar

a la vora l’un de l’altre,

parlant amb els ulls

i escoltant els silencis

que els nostres llavis

deixaven en la pell

càlida de l’amic.

Enyor d’aquells temps

que foren millors

que les solituds

que ara vivim.

Ara que el jardí,

és moll de xim-xim constant

d’un cor adolorit,

cerco tres els vidres,

el camí per on vas partir.

http://nonodiguis.blogspot.com.es/