Cada
matí amor,
quan
la nit
encara
pinta fosc,
miro
el petit calaix fosc,
on
fins ara
guardava
els mots
que
fets sons
s’encreuaven,
i
com un màgic mirall
miro
al fons i et veig,
amb
somriure clar,
de
pell brillant
i
preparant els solcs
que
el temps
et
va plantant,
i
veig en els ulls
el
bri de claror
que
em cerca de lluny,
l’ona
de pèl
que
amb els dits
et
voldria retirar.
Cada
matí,
amb
el baf càlid
que
surt al fred aire
del
passeig matiner,
com
si fos un bes,
com
si em tornés
un
petó.
Jo
et veig,
per
tu un record
en
sóc.
Cada
matí,
quan
la nit
encara
pinta fosc,
miro
el petit calaix fosc,
i
d’entre tants perquès
tant
sols em surt
un
sol desig.
Cada matí,
ResponEliminajo surt entre
les boires del carrer,
i les del cor,
camino entre elles
seguint el cec impuls
de sentir la teva pell
en la meva pell,
notar els llavis humits
del teu bes
en el record,
cada matí jo també dic:
amor vinc de camí.
"per tu un record
ResponEliminaen soc", això ja és molt!
Escrius molt bé.