I jo vaig somiar
que les paraules
eren paraules
i se les podia escoltar,
i entre els somnis
que entren i ballen,
somio poder
tornar a somiar,
que les paraules
que dic
me les vulguis escoltar.
Pobre somiador il·lús,
que creu
que les paraules tenen pes,
si ni tant sols
a mi me les deixen escoltar.
I quan el vespre cau rendit
per tantes paraules perdudes,
i van sons rajos dormint
en llit d’horitzó ponen,
vull dormir també
per de nou somiar,
que el meu llençol
s’ha fet de tristesa
i el matalàs on repòs
és de vella esperança.
I jo vaig somiar
que les paraules
eren paraules
i tothom les volia escoltar.
http://extremeoencatalua.blogspot.com.es/2014/01/sueno.html
El meu somni, ets tu,
ResponEliminales paraules,
les que em vols dir,
el llençol,
la teva pell,
i els estels,
els estels...
dos ulls perduts
en el cel etern.