Encara es reté a la memòria

Encara es reté a la memòria,
el contorn corb del teu cos
sota la breu presència
de dos talls de roba,
color de vesprada,
sobre la pell un pel torrada
que atrau la meva mirada.
Agosarada,
estens gairebé al meu davant
la temptació sinuosa,
i encetes amb fatus reclams,
quelcom saps que succeirà.
Jugues sabent
que el meu delit
és estimar-te
des de la distancia imposada
per aquests límits
que ens tanquen
en les convencions
d’altres temps.
Avui em deixes veure el teu cos
una mica més,
i m’ofereixes
a imaginar tactes suaus
en aquesta pell
que desitjo saber
quin tacte té.
Jugues amb moviments
i mentre sembla que dorms,
es mou el ventre pla,
amb dolces pujades i baixades.
Marxo.
El temps que podia estar
a la teva vora s’acaba,
mentre la tarda acalora
la resta de la gent.
Em mires
i dius amb la veu seca
perquè me’n vaig.
Jo respon, tant sols.
Ja ho saps.