La nit es va pintant d’ombres

La nit es va pintant d’ombres
que la lluna
desllueix a poc a poc,
mentre la son
es va desfent
també a poc a poc.
Va entrant un xic de vent
un tant fresc,
que m’acaba desvetllant,
m’aixeco ves per on
al mateix instant
que el teu cos
fuig del seu costat.
Ens trobem envoltats
d’una llum encara titil•lant
que ens envolta com un ball.
Jo tinc ganes i tu ho saps,
d’estar al teu costat,
em deixes dir tres mots,
caient en el seu pes,
et deixes estimar...
Reconec pam a pam
el teu cos,
tant de temps somiat,
dibuixat per desitjos d’estimar,
i tu em deixes fer,
i jo no vull acabar.
Cos a cos,
bes a bes,
se’ns acaben els instants,
ja només resten uns moments
i el darrer del meu bes
que s’allarga pel teu cos,
encara mig despullat.
Em dius adéu,
i m’acarones
com si res hagués passat,
et reculls la roba
i tornes enrere
per la porta del costat.
La nit s’acaba,
matina el sol
per veure’m tot sol,
entresuat,
i torno es clar,
al llit per jeure
i deixar de somiar,
despertar-me de cop
per tornar a dormir
i estar amb tu tot somiat,
encara que...
Aquest somni,
mai s’ha somiat.