Com un fibló

Com un fibló
que es clava en la memòria,
neix del pi la fulla
que li dóna aire
al seu instant,
perenne en la vida,
i muda la fulla
com muda el mirar
i marca en la llunyania
la caducitat dels dies
que marquen el caire etern
de la nostra vida.
Com un fibló
es clava en la memòria,
el retret dels adéus perduts,
de les partides callades,
sense mirar enrere,
dels glops de fel
que pugen vertiginosos
gola amunt.
Com un fibló
que es clava,
es cada imatge
que m’assenyala
la nostra distància,
es cada silenci,
es cada retrobada...
que es desdibuixa.
Com un fibló
que m’acompanya,
les hores marcides
d’un rellotge
que no marca
el temps que canvia.
Com un fibló.

http://locurasdelpensamiento.blogspot.com.es/2013/01/persistencia.html