Del cirerer hauran caigut les seves flors

Del cirerer hauran caigut les seves flors

i el vent s’haurà endut el flaire dels seus camps,

però si més no,

sempre em quedarà el seu record.

La nit desdibuixarà,

del seu llenç els colors de l’aurora

i el vent fresc de la vesprada

no em deixarà veure onejant la seva senyera

de colors brillants ondulats

com el teu cos sota el cel estelat,

però si més no,

sempre em quedarà el seu record.

No ens despullarem

a la fresca del balcó

per estudiar els antics mapes

de pell estovada, càlida,

encara palpitant

sota el tacte tremolós d’uns dits,

vells coneguts,

però si més no,

sempre em quedarà el seu record.

La nit amb la seva aurora boreal,

el camp ple de cirerers,

la teva pell nua de vells anys coneguda,

els llavis mestres en donar  petons de mil sabors,

no són l’adéu de somnis pretèrits,

són tant sols,

les imatges visionaries

que un propera matinada em durà de nou.

I mentrestant,

si més no,

sempre em quedarà el seu record.

http://desdeminoray.blogspot.com.es/2013/08/esperar-otra-aurora.html