Al so festiu

Al so festiu

d’una nit d’estiu,

et descobreixo

amb el teu vestit de nit,

ballant entre,

com tu, 
altres festius veïns.

El teu somriure,

el cabells volant

al ritme del so,

et veig feliç,

mentre un altre et cobreix

en una dolça abraçada.

Desmanegats

els cossos voltegen

l’un amb l’altre

en remolins de mirades

i ponts de dits

que es desfan

i de nou,

es tornen a trobar.

Ets feliç,

res més hi cap.

De nou me n’adono

que faig tard.

Jo, 
ja no sóc el mirall 
del teu cor.

Ara semblo el retrat fosc

d’un temps,

que potser va passar,

o potser mai va arribar.

Mirant-te

en la curta distància

que la nit em regala,

me n’adono

que ja només

em resta ser... l’altre.

Mirall perdut

d’aquells petons furtius,

d’aquelles carícies incipients

que es buscaven,

d’aquells mots

que ens omplien les tardes

de la nostra joventut.