Un a un

 

Un a un,

amb passos continuats,

s’omplen els cossos morts

dels mes vius records

amb embolcalls de fusta

que es desfaran.

Qui viu a la ciutat dels morts

no vota ni conta acudits,

per això hi ha qui

entre plors i estones florides

potser deixa anar un record

i s’enceta un somriure.

Amb un te’n recordes

es desgrana la mangrana

d’aquell temps

que ja no tornarà,

però amb sort

qui pot tornar

és la reconciliació

entre qui es queda

i qui se’n ha anat.