Ales esteses,
glops d’aire
que juguen amb ells.
Revolten per cels
sota núvols de cotó
i rajos de colors.
Pentinen les plomes
amb l’aigua
que cau cercant-los.
Amb les cases sense teulada
enfilades en branques
hipnòticament amagades.
Volen, salten, caminen,
i a la fi se’n tornen
d’allí on van venir
i més tard si els hi deixen,
els tornarem a veure
i escoltar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada