Filen els deus el temps
en un fil daurat.
Filen després les filadores
amb aquest fil
els instants descosits
que la vida trenca
sense voler, o volent.
Brilla la tasca
i les filadores contentes
van cosint sense parar.
Esperen més fil
que els mandrosos deus
no voden filar.
Mentre no filen
entre instant que s’escapa
i l’instant que neix,
floreix en les seves boques
l’arquejat somriure
d’una jove feliç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada