S’ha mort!
És mort!
M’ha colpit al pit
els sons
d’aquest mots.
Ara escric d’esme,
els ulls em neguen la visió
de les paraules que escric.
Em venen imatges
no tan llunyanes,
del seu somriure,
carregat amb carpetes i bandolera.
De les curses on compartíem
anhels i esperances,
dubtes i de nou esperances,
sempre esperances pintades
amb el seu somriure.
És mort!
S’ha difós després d’un llarg somni
com la boira en sortir el sol.
Però l’ombra del que vàrem compartim,
em seguirà.
Hi ha molts racons, encreuaments,
dites allargassades en paquets mensuals.
Sense ser-ho,
són moltes les coses
que ens van fregar,
són molts els perquès i molts els buits, molts...
Massa.
És mort!!!
I encara no ho puc creure.
Era tan fort.
Et contesto, Miquel, amb el meu inenarrable desig de plor. per que encara ho he pait el que ens sucseeix.
ResponEliminaM'esborrona la realitat
que encara no comprenc
I la seva llógica aplastant
arribarà, ho sé.
a ofegar-me.
S'hem rebela
tot el meu inútil poder
de canviar el curs
de les coses
i somnia...
quan la realitat és patent.
Què serà de nosaltres?...
............... Anton.
ara tots aureu d'esser forts...
ResponEliminauna abraçada
Estimats tot just m'assabento i veig que són les 11 i no tinc temps d'arribar a les 12 d'avui dissabte. Estem amb el vostre dolor i amb el record que perdurarà sempre. Us estimem. Bibiana i Ferran
ResponEliminaNo tinc paraules.
ResponEliminaNomés puc creure que la vida és injusta, massa injusta!
I amb el pensament encara enterbolit per aquesta notícia que no em puc creure, deixo la meva abraçada i tot el meu consol per a l'amic Anton.
Des de la virtualitat una espurna de llum per a tots vosaltres. Per l'amic Anton i familiars i amics una abraçada.
ResponElimina